Diada 2015. VIC - BRUC - BARCELONA.

Per Jaqueton:



El passat onze de setembre vam tornar a repetir l’espectacular Diada de l’any passat…!! (Esperem que sigui l’última que hàgim de sortir a demanar-ho…)

Aquest cop, vam fer ruta a Vic passant primer per Sant Vicenç dels Horts. On ens vàrem trobar amb la Laia després que aquest sabatot que us parla –tot i dur GPS- es perdés dos o tres vegades… je, je, je…

La ruta va ser molt tranquil·leta…

…i tenint en compte que al no pujar a Igualada, ens vam estalviar la boira… he de dir que molt més divertida que la de l’any passat.

La primera parada la vam fer a un àrea de Tona. On em vaig cruspir un dels xuixos més bons que m’he jalat mai…!! Fuah…!! Què boníssim que estava…!!
Estic desitjant tornar a pasar per allí, només per a fotre’m un altre… je, je, je…

D’allí, vam tirar de dret cap a Vic... a on –malgrat el GPS- em vaig tornar a perdre seguint la moto equivocada…

…ens vam fotre pel nucli antic com uns turistes qualsevol…

…i vam acabar arribant a la plaça Major per l’altra banda. Tot entrant-hi en segon i tercer lloc per a formar el mosaic d’aquest any…!!

Si es que… som únics!!

Tothom allí fent cua…

…arribem nosaltres, i amb un parell de collons -com ous d’estruç- que ens penjaven… entrem davant de tot quisqui!
Sort que era un dia de bon rotllo… i si algú ho va veure, li va importar entre poc i gens.

El mosaic es va omplir de seguida. Encara que –aparentment- hi havia menys motos que l’any anterior, es va muntar un ambient espectacular…!
I és que es temia mal temps, i de ben segur que més de quatre van preferir no arriscar-se a sortir.

Després d’esmorzar, vam fer un volt veient les motos… i tot seguit, l’Anna i la Laia van pujar a una grua que hi havia per pujar i baixar gent, permetent-los fer fotos a vista d’ocell d’aquell espectacle visual.

Més tard, després dels parlaments… vam tenir la sort de poder gaudir d’un mini monòleg d’en Peyu…!!

Una passada…!!

Aquest paio és collonudissim… Em parteixo el cul amb ell… je, je, je… Molt, molt, i molt bo…

Potser una mica més tard de l’hora concretada… vam sortir –ordenadíssimament- de la plaça, i vam començar el camí cap a Barcelona.
Amb algun entrebanc… perquè misteriosament el cap del nostre grup es va equivocar de camí, i la veritat és que l’ordre en la ruta deixava molt a desitjar -comparant-lo amb l’ordre que dúiem l’any passat.

Així que en arribar al Bruc, l’organització es va posar les piles… i ja va procurar que a partir d’aquell punt l’ordre del mega-grup que s’estava montant, es guardés molt millor.

Allí vam trobar-nos amb en Clemente, que anava en cotxe cap a Barna per a participar al “Via Lliure”… amb en Badbons, que feia ruta amb la mani… i amb en Choppers…! Que a partir d’aquell moment va fer ruta amb nosaltres… per a participar tots plegats al “Via Lliure”.

Passada la pausa, vam arrencar motors… i vam començar novament ruta amb un grup que creixia més i més a cada kilòmetre que endrapava…!

L’endemà es diria que vam ser un total d’unes tres mil motos entrant gloriosament a Barcelona…!!

Realment, una ruta espectacular… només comparable a l’espectacularitat de la gent que ens rebia fent les quatre barres amb els dits, i felicitant-nos mentre recorríem en grup els carrers de Barcelona.

Recorregut que la policia ens anava obrint a cada pas… fins que de cop, van deixar de fer-ho. I com l’any passat, el grup es va anar desfent de mica en mica… diluint-se en aquell garbuix de carrers de la capital d’aquest país.

Sincerament, anàvem ben perduts trobant-nos a carrers que tenien un sentit antagònic a la nostra voluntat, i ens duien força lluny del lloc a on “suposadament” volíem anar.
La Laia –que en aquell moment era qui més i millor coneixia el terreny- va aconseguir dur-nos ben aprop d’on havíem d'anar.
I allí, uns carrers abans, miracles del destí… ens vam trobar amb en Fernado –Hombre de Nieve-, Azucena –Lis-, i Jasmine…!

Vam aparcar les motos just davant d’aquell edifici que sembla qualsevol cosa amb connotacions sexuals, abans que un edifici, i vam trucar al Fernando per saber cap a on dirigir-nos per tal d’estar junts en un dia tan especial…

…i –nova coincidència- estava a dos trams del nostre! Així doncs… donat que el seus punters eren del mateix color que els nostres va manar cap allí. (Eren roses, però no li digueu pas a ningú…)

Abans però… havíem de perdre a la Laia, que s’havia deixat les Claus a la moto, i no ens vam entendre per retrobar-nos…

...i teníem que buscar un bar per a què en Sindo hi pillés aigua, un entrepà, i anés al WC.

Però vaja… al cap de poc ja estàvem tots junts davant del Teatre Nacional de Catalunya…

…d’una càmera de TV3 que no parava quieta ni un minut…

…i enmig d’una quantitat ingent de Catalans, decidits a demanar –un cop més, pacifica i ordenadament- allò que és voluntat i dret d’un poble com el nostre.

Vam trigar… però va arribar el moment d’alçar punter amunt, tornar-los a baixar… i esperar que passés el punter gros. Que és el que tenía d'arribar fins al parlament.

Moments especialíssims…!!

Castellers que feien i desfeien castells davant nostre…

Famílies vingudes d’arreu, amb la ferma voluntat de fer-se sentir…

Una veritable passada…!!

Finalment, el punter va passar, i al cap de poc vam donar per acabat l’acte.

Per tant… que de mica en mica va manar sortint d’allí. I quan vam ser més aprop de les motos, i els nostres camins es bifurcaven… ens vas acomiadar carinyosament dels nostres amics que tornarien en cotxe a les muntanyes de Cunit…!

Nosaltres –seguint les indicacions d’en Fernando… vam arribar fins a la ronda litoral. On ens vam acomiadar de la Laia… perquè ella l’agafava sentit Besòs, i nosaltres Llobregat.

Amb en Sindo vam continuar ruta fins a Sant Boi. On vam omplir el dipòsit… i ens vam acomiadar. Ja que ell tiraria cap a Igualada, mentre nosaltres aniríem a buscar Les Costes cap a Sitges.

I així acabava la Diada d’aquest any… en què un cop més –després de llevar-nos a les quatre- no teníem forces per a quedar-nos a la manifestació gran.

Les forces s’esgotaven per moments…!

Així que vam tornar a casa feliços per la Diada passada… i l’orgull d’haver format part –un cop més- d’una manifestació milionària, clar exemple de respecte, integritat, i educació.

Si senyor…!!

Esperem que la propera Diada sortim al carrer a celebrar –i no demanar- la sobirania del nostre poble…!!

Visca Catalunya!!!



NaCluT!!!