diumenge, 25 de setembre del 2016

BBQ a Ca l'Anna. SANTA MARIA DE PALAUTORDERA.

Per l'Anna:



Domingo, 25 Octubre´16 ... BBKOA AMICUS

Descripición clara y específica en plan Esquema de como hacer una BBKOA AMICUS y que todo salga perfecto.

-Es importante quedar a una hora, y es todavia más importante que NADIE llegue a la hora acordada, pudiendo llegar desde, dos horas antes de la hora prevista, hasta dos horas más tarde de dicha hora.

-Es también muy importante traer comida. Siempre, siete veces más comida de la que uno se vá a comer, pongamos por ejemplo que usted se come una butifarrita, pues en ese caso, usted deberia de traer, como mínimo, siete u ocho butifarritas igualitas, no vaya a ser que hagamos corto.

- Versión bebida (Vésae versión comida)

- En cuanto al aperitivo, se puede traer lo que se quiera de aperitivo pero, tengan ustedes en cuenta que, SIEMPRE, absolutamente SIEMPRE, saldrá ganadora la Super Bolsa Gigante de Snaks que trae Óscar. Su triunfo está garantizado por unanimidad.

- Momento Brasa: Este es un momento crucial, importante no sostener, en ningún momento las pinzas. En el supuesto caso que, por casualidad, cayeran en tus manos unas pinzas de carne, ¡Huuuuuye! O vivirás uno de los momentos más calientes d la jornada, al pie de la barbacoa, dándole tema a las butis.

- Momento de comer: Importante comer como si no se hubiese comido en la vida, pero, a la vez, comer lo mínimo posible para que sobre la màxima cantidad de comida posible y luego nadie se la quiera llevar. El éxito está en conseguir que haya más comida en la mesa tras la comida, de la que habia antes, y pá mi, que en AMICUS,¡¡¡ lo conseguimos !!!

- Allioli o Mayonesa : Hazlo tuyo, amárralo bien a tu vera y que nadie te lo quite. El allioli, mayonesa, la sal, el aceite o el ajito de untar el pan, son propiedad del primero que lo pilla y éste ejerce todos sus derechos sobre el susudicho.

- Momento postre: Acordaos de pronunciar la famosa frase que ya tenemos tan aprendida: Uff, no puedo, creo que no puedo...Ah, helado de chocolate! Bueno, vá, dame uno!

- Momento café, licor etc: Control...por favor...Control (y hasta qui puedo leer)

Resumen general:

-Reir mucho

-Cuando te hayas reido mucho, rie un poco más por si acaso te hubieras quedado corto

-Pásarlo muy bien

-Cuando sientas que lo estás pasando super ien pásatelo un poco más bien por si acaso también

-Comparte todo

-Definición de todo : Todo lo bueno que haya en ti

-Sé feliz

-Definición de Felicidad : BARBACOA AMICUS

Por último recordar que la hora de irse es como la hora de llegar, cada cual se vá cuando quiere, lo único importante es decir adiós, dar dos besos muy afectuosos, en caso de no ser muy afectuosos, repetir los besos y tener un buen camino de regreso.

Y hasta aqui el Manual. Un abrazo...y dos...también...

diumenge, 18 de setembre del 2016

Salida combinada... SANT ANDREU DE LA BARCA & LLIÇÀ DE VALL.

Per en Jaqueton:



Ahir vam fer una d’aquelles sortides que en direm “combinada”... ja que sense saber quina de les dos sortides triar –doncs les dues en feien “tilin”-, vam acabar decidint de fer-les ambdues...
...i gaudir així el millor de cada lloc. Si senyor...!!

A Las Palmeras ens vam trobar amb en Jordi i en Txetxu... amb qui vam fotre’ns els cafetorros, tot preparant-nos per al dia motard que ens esperava.

D’allí vam anar a Sant Andreu de la Barca. A la cinquena matinal dels amics Calimeros Moto Grup BCN... que les munten de putíssima mare...!! je, je, je...

Un esmorzar brutal, a base de cansalada, pinxos, i botifarra que hom es fa a la brasa... (Em va recordar al malauradament desapareguda MMM de Mussols)

Mil motos per a fer fotos, compartint amb els companys experiències i novetats... i a l’hora de la ruta turística, vam decidir marxar cap a l’altra matinal.

Vam fer cap a Lliçà de vall... a on vam flipar en el més ampli sentit de la paraula...!! Quina concentració de clàssics més collonuda!!!

Vam flipar, però molt, molt, moltíssim...!!

Personalment, crec que és la concentra de clàssics a la que he vist més cotxes, de més qualitat, i més quantitat...

Una veritable passada!!

Per l’any vinent... crec que està clar que anirem directament a aquesta trobada, per a viure-la des del principi. Ja que vam arribar quan alguns començaven a guillar... i va saber greu perdre’s alguns vehicles que veiem marxar.

D’allí vam anar a dinar a Can Quico. A l’Ametlla del Vallès...

No diré com va anar, per què passo de criticar-los més. Però em penso que el sentit del servei ahir el tenien un xic atrofiat... i les cames cansades.
En fi... Creu i ratlla, i que hi torni sa puta mare.


Sortint d’allí vam acomiadar-nos dels amics Jordi i Txetxu... ja que tot i enfilar junts la C17, l’Anna i jo sortiríem a Granollers per a anar a veure el sogres, i dur-los part de les pomes que ens va regalar l’amic camioner de la colla... je, je, je...

I res...! Arribar a casa, i començar el comte enrere per a la propera trobada que serà –si no passa res- una formidable BBQ a Ca l’Anna...!! Oh, yeah...!!!



NaCluT!!!


... ... ... ... ... ... ...


Ayer hicimos una de aquellas salidas que diremos “combinada”... puesto que sin saber cual de las dos salidas elegir –pues las dos hacían “tilin”-, acabamos decidiendo hacer ambas...
...y disfrutar así el mejor de cada lugar. Si señor...!!

En Las Palmeras nos encontramos con en Jordi y en Txetxu... con quién nos metímos los cafetorros, preparándonos para el día motard que nos esperaba.

De allí fuimos a Sant Andreu de la Barca. A la quinta matinal de los amigos Calimeros Moto Grupo BCN... que las montan de putíssima madre...!! Je, je, je...

Un almuerzo brutal, a base de tocino, pinchos, y botifarra, que se lo hace uno mismo a la brasa... (Me recordó al almuerzo de la desgraciadamente desaparecida MMM de Mussols)

Mil motos para hacer fotos, compartiendo con los compañeros experiencias y novedades... y a la hora de la ruta turística, decidimos marchar hacia la otra matinal.

Nos fuimos hacia Lliçà de vall... donde íbamos a flipar en el más amplio sentido de la palabra...!! Qué concentración de clásicos más cojonuda!!!

Vamos flipar, pero mucho, mucho, muchísimo...!!

Personalmente, creo que es la concentra de clásicos en la que he visto más coches, de más calidad, y más cantidad...

Una verdadera pasada!!

Para el año próximo... creo que está claro que iremos directamente a este encuentro, para vivirla desde el principio. Puesto que llegamos cuando algunos empezaban a marchar... y supo mal perderse algunos vehículos que vimos desfilar al llegar.

De allí fuimos a comer a Can Quico. En l'Ametlla del Vallès...

No diré como fue, por qué paso de criticarlos más. Pero me parece que el sentido del servicio ayer lo tenían un poco atrofiado... y las piernas cansadas.
En fin... Borrón y cuenta nueva, y que vuelva a ir su puta madre.


Saliendo de allí nos despedimos de los amigos Jordi y Txetxu... ya que a pesar de pillar todos juntos la C17, Anna y yo saldríamos en Granollers para ir a ver a los suegros, y llevarles parte de las manzanas que nos regaló el amigo camionero de la pandilla... je, je, je...

Y nada...! Llegar a casa, y empezar la cuenta atrás para el próximo encuentro que será –si no pasa nada- una formidable BBQ en Can Anna...!! Oh, yeah...!!!



NaCluT!!!

dissabte, 17 de setembre del 2016

Ruta de estreno de la Sussi de Txetxu...!!!

Per en Jaqueton:



Després de dues setmanes esperant... per fi va arribar el tros de montura que s’ha pillat el nostre Capità...!! Ole, ole, i ole...!!!
Una Suzuki V-Strom 650 ABS... que a hom se li cauen els collons a terra en veure-la, de lo guapa que és... Sí senyor...!!

A gaudir-la amb salut, alegria, i molts kilòmetres...!!

Felicitats!!!

Per a celebrar-ho i fer-li la meitat del rodatge... en Txetxu va tenir la genial idea de fotre una ruta de puta mare, d’aquelles que et deixes el cul enganxat al seient... je, je, je... I jo, aturat com estic, vaig tenir la immensa sort de poder acompanyar-lo.

La ruta va començar a Granollers. On ens vam trobar a les set del matí... i després de fer babotes una estona damunt de l’impressionant moto sense nom, vam emprendre el que seria l’inici de la ruta més llarga –en un sol dia- que s’ha fet mai a aquesta colla.
De fet... aquell dia vam batre uns quants rècords...!!

La ruta més llarga en un sol dia...

La ruta a més altura...

Visitar tres països...

I per si fos poc, tot regat amb un temps fill de puta... que ens va portar ben de cul...!


Vam arrencar la ruta per la C17... tot posant rumb a Puigcerdà. Tot i que vàrem parar a Les Quatre Carreteres –a Tona- per a fotre’ns uns d’aquells xuixos contundents que tenen allí...

Després... C17 cap a munt, fins a Ribes de Freser. On vam comprar el pa per a l’esmorzar que faríem al bell mig de la Collada de Toses... just al punt més alt del port. On vam esmorzar a 8 graus... tot comentant el fred acollonant que estàvem passant, si teníem en compte que just uns dies abans, encara fotia una calor de tres parells de collons... je, je, je...

Després d’esmorzar, vam fer cap –acabant la Collada- cap a Puigcerdà. D’es d’on vam passar a França... tot descobrint el país veí, el fred que ens hi esperava, i el mal temps que ens hi tenien guardat!!
I es que de cop... el plugim amb que ens van rebre a França, es va convertir en pluja acompanyada de boira i fred.

Collonut...!!

Vam parar a fer-nos una foto al punt més alt del port francès... i d’allí, tot baixada.

La cosa millorava pels collons...

Entrant a Andorra, vam omplir els dipòsits a una benzinera que tenia un terra més relliscós que el d’un molí d’oli... i a partir d’allí, el temps ens va respectar deixant de ploure, oblidant la boira, i esmorteint el fred amb una mica de sol que s’atrevia a treure el nas entre els núvols per a xafardejar la nova nena d’en Txetxu... je, je, je...

Però ja vam decidir de no aturar-nos ni al Punt de Trobada. Es feia tard per dinar... i ja feia estona que teníem gana.

Vam passar Andorra. A l’aduana ni ens van aturar... I a Adrall, vam trobar un restaurant a on jalar de valent, tot celebrant l’estrena de la nova montura, i reposar els culets del fred que tot i que ja no en feia... el teníem ben present. I es que a Andorra vam arribar als 5,6 graus...!

D’allí vam enfilar carretera avall... cap a Ponts, Cervera, vam parar a Porquerisses a saludar a uns amics... i ja vam pillar l’A2 directe al Bruc a omplir, acomiadar-nos un de l’altre, i fer el camí que ens quedava fins a casa.

A mi personalment, la pluja em va respectar fins a menys de deu kilòmetres de casa. Allí va començar a ploure suau... i no va apretar fins que no vaig tenir tancada la nena al garatge.

Genial...!!

Acabava així una ruta collonudíssima... d’aquelles que fan afició...!!

A veure si ben aviat podem regalar-nos una altra...


Oh, yeah...!!



NaCluT!!!


... ... ... ... ... ... ...


Después de dos semanas esperando... por fin llegó el pedazo de montura que se ha pillado nuestro Capitán...!! Ole, ole, y ole...!!!
Una Suzuki V-Strom 650 ABS... que a uno se le caen los cojones al suelo con verla, de lo guapa que es... Sí señor...!!

A disfrutarla con salud, alegría, y muchos kilómetros...!!

Felicidades!!!

Para celebrarlo y hacerle la mitad del rodaje... Txetxu tuvo la genial idea de preparar una ruta de puta madre, de aquellas que te dejas el culo enganchado al asiento... je, je, je... Y yo, parado como estoy, tuve la inmensa suerte de poder acompañarlo.

La ruta empezó en Granollers. Donde nos encontramos a las siete de la mañana... y después de hacer babotas un rato encima de la impresionante moto sin nombre, emprendimos el que sería el inicio de la ruta más larga –en un solo día- que se ha hecho nunca a éste grupo.
De hecho... aquel día batimos unos cuántos récords...!!

La ruta más larga en un solo día...

La ruta de más altura...

Visitar tres países...

Y por si fuera poco, todo regado con un tiempo hijo de puta... que nos llevó de culo...!


Arrancamos la ruta por la C17... poniendo rumbo en Puigcerdà. A pesar de que paramos en Les Quatre Carreteres –en Tona- para meternos unos de aquellos chuchos contundentes que tienen allí...

Después... C17 hacia arriba, hasta Ribes de Freser. Donde compramos el pan para el almuerzo que haríamos en medio de la Collada de Toses... justo en su punto más alto del puerto. Donde almorzamos a 8 grados... comentando el frío acojonante que estábamos pasando, si teníamos en cuenta que justo unos días antes, todavía metía un calor de tres pares de cojones... je, je, je...

Después de almorzar, tiramos –acabando la Collada- hacia Puigcerdá. Desde donde pasamos a Francia... descubriendo el país vecino, el frío que nos esperaba, y el mal tiempo que nos tenían guardado!!
Y es que de golpe... la llovizna con que nos recibieron en Francia, se convirtió en lluvia acompañada de niebla y frío.

Cojonudo...!!

Paramos a hacernos una foto en su punto más alto del puerto francés... y de allí, todo bajada.

La cosa mejoraba por los cojones...

Entrando en Andorra, llenamos los depósitos en una gasolinera que tenía un suelo más resbaladizo que el de un molino de aceite... y a partir de allí, el tiempo nos respetó dejando de llover, olvidando la niebla, y amortiguando el frío con un poco de solo que se atrevía a sacar la nariz entre las nubes para chismorrear la nueva niña de Txetxu... je, je, je...

Pero ya decidimos no pararnos ni en el Punt de Trobada. Se hacía tarde para comer... y ya hacía rato que teníamos hambre.

Pasamos Andorra. En la aduana ni nos pararon... Y en Adrall, encontramos un restaurante donde jalar de lo lindo, celebrando el estreno de la nueva montura, y reponer los culitos del frío que a pesar de que ya no hacía... lo teníamos muy presente. Y es que en Andorra llegamos a los 5,6 grados...!

De allí tiramos carretera abajo... hacia Ponts, Cervera, paramos en Porquerisses para saludar a unos amigos... y ya nos fuimos a pillar la A2 directo al Bruc para llenar, despedirnos uno del otro, y hacer el camino que nos quedaba hasta casa.

A mí personalmente, la lluvia me respetó hasta menos de diez kilómetros de casa. Allí empezó a llover suave... y no apretó hasta que no tuve cerrada la niña al garaje.

Genial...!!

Acababa así una ruta cojonudíssima... de aquellas que hacen afición...!!

A ver si bien pronto podemos regalarnos otra...


Oh, yeah...!!


NaCluT!!!

diumenge, 11 de setembre del 2016

VII Manifestació Independentista en Moto. VIC.

Per en Jaqueton:


Un any més... no he faltat a la cita amb l’història, assistint a la manifestació motera per l’independència que organitzen els amics Motards Independentistes....!!
Aquest any, l’amic Jaume es va apuntar a l’escapada... i amb ell vam acudir a Vic.

La ruta d’anada –com cada any- va esdevenir la primera ruta fresqueta de la temporada. I de fet... vam trobar boira pixanera un bon tros del camí.

Com a nota negativa, comentar que a les quatre carreteres ja no vam trobar xuixos! I això si que va ser una putada... (sic)

La trobada a Vic, tot un èxit –com sempre. Multitud de motos... multitud de motards... multitud d’independentistes disposats a lluitar un any més per la llibertat d’un poble...!!

La ruta cap a Barna... com sempre. Vam anar baixant fent la nostra i mostrant a tothom les nostres ànsies independentistes, fins que vam arribar a l’assoleiada esplanada de la benzinera del Bruc. On ens van ajuntar amb la resta de motards que allí ens esperaven... per –ara si- fer tots junts ruta cap a Barna, i entrar-hi triomfalment... un dia tant important com ho és la Diada de Catalunya...!!

Aquest any –això si- teníem decidit no perdre’ns per Barna. Així que tant bon punt hi vam entrar... vam seguir al grup mentre va coincidir amb el GPS.
Un cop vam separar-nos... vam guillar posant rumb a Mataró. On ens vam fotre una birra... i després ens vam acomiadar per a dinar cadascú a casa seva...

...i seguir celebrant la Diada, amb les respectives familys...!!


A veure si l’any que ve podem pujar a Vic a celebrar la República Catalana...!!!

Visca Catalunya...!!!



NaCluT!!!



dissabte, 10 de setembre del 2016

II Aniversari Corsarios MC V.OCC. RUBÍ.

Per en Jaqueton:


Novament –i com la setmana anterior- l’amic Txetxu només va poder acompanyar-nos als cafetons... ja que tenia feina a casa. I per tant, després de compartir-los amb l’Anna, Jordi, i un servidor... ens en vam acomiadar tot posant rumb al nostre destí d’aquest dissabte deu de setembre:

El segon aniversari de Corsarios MC V. OCCIDENTAL...!

Com és lògic, l’aniversari es celebrava a Rubí. I allí vam tenir el gust, el plaer, i l’honor de saludar a grans amics com Corsarios MC ANOIA –el President del qual, celebrava també el seu aniversari-, al capítol amfitrió, i el capítol mare, Vallès Occidental i Mallorca respectivament...
A Halcones ML... Segadors Alt Penedès... Motards Martorell... Ben xops... i un llarg etc de grups, amics i companys, que aquell matí es van donar cita per a celebrar el segon aniversari d’aquest grup collonut que són els amics Corsarios.

D’allí... vam posar cap a L’Hospitalet amb la sana intenció de marxar a dinar amb la Paqui. Però abans, vàrem avisar l’amic Txetxu... amb qui ens vam trobar a la porta de Neucat. (Ja tenia llesta la feina de casa, i no li va costar gens acudir a una cita gastronòmica entre amics... je, je, je...)

Vam dinar la mar d’agust... però en acabar, en comptes de posar proa cap a casa... l’Anna i jo vam acompanyar en Txetxu a Moto Fusión. On es va comprar una jaqueta de cordura i un casc collonut... per a estrenar-los amb la nova montura...!!
Montura que si tot anava bé... havíem de conèixer la següent setmana!!!


NaCluT!!!



... ... ... ... ... ... ...



Nuevamente –y como la semana anterior- el amigo Txetxu sólo pudo acompañarnos a los cafetorros... puesto que tenía trabajo en casa. Y por lo tanto, después de compartirlos con Anna, Jordi, y un servidor... nos despedimos poniendo rumbo a nuestro destino de ese sábado diez de septiembre:

El segundo aniversario de Corsarios MC V. OCCIDENTAL...!

Cómo es lógico, el aniversario se celebraba en Rubí. Y allí tuvimos el gusto, el placer, y el honor de saludar a grandes amigos como Corsarios MC ANOIA –el Presidente del cual, celebraba también su aniversario-, el capítulo anfitrión y el capítulo madre, Vallès Occidental y Mallorca respectivamente...
A Halcones ML... Segadores Alt Penedès... Motards Martorell... Ben xops... y un largo etc de grupos, amigos y compañeros, que aquella mañana se dieron cita para celebrar el segundo aniversario de este grupo cojonudo que son los amigos Corsarios.

De allí... pusimos rumbo hacia L’Hospitalet con la sana intención de ir a comer con Paqui. Pero antes, avisamos el amigo Txetxu... con quien nos encontramos en la puerta de Neucat. (Ya tenía listo el trabajo de casa, y no le costó nada acudir a una cita gastronómica entre amigos... je, je, je...)

Comimos la mar de a gusto... pero al acabar, en vez de poner proa hacia casa... Anna y yo acompañamos en Txetxu a Moto Fusión. Donde se compró una chaqueta de cordura y un casco cojonudo... para estrenarlos con la nueva montura...!!
Montura que si todo iba bien... teníamos que conocer la siguiente semana!!!



NaCluT!!!

diumenge, 4 de setembre del 2016

Esmorzar al Torrens. TORRELLES DE FOIX.

Per en Jaqueton:


La primera trobada AMICUS de setembre... vam decidir de fer-la a Torrelles de Foix. On vam poder compartir esmorzar amb els amics Jordi i Paqui... que acabaven d’arribar de les seves vacances estiuenques a Baena.

La primera trobada cafetera –però- la vam fer a Las Palmeras. On vam arribar l’Anna, en Jaume, i jo... per ajuntar-nos amb l’Oscar, la Nuri, i en Txetxu.
Aquest últim... malauradament només vindria a fer el cafetó, ja que per motius familiars no podia allunyar-se de casa... tot esperant la family, que al llarg del matí arribaria de les seves vacances per Oropesa.

La resta vam fer ruta fins a Torrelles. On després de fotre’ns un suculentíssim esmorzar coronat per unes braves espectaculars... vam decidir baixar fins a Vilafranca per a recollir l’última part de la comanda d’adhesius i samarretes a l’Alfredo d’Ammaerografia. I de pas... fotre la cerveseta al davant mateix del local que durant cinc anys va ser la nostra Seu.

La cerveseta no va venir sola...!! Ja que l’amic Jaume ens va regalar un dels moments més emotius dels últims mesos... comunicant-nos la seva intenció de formar part activa d’aquest grupets que –tot i l’adversitat de la nostra història més recent- creix mica en mica, amb pas ferm... i cada cop més segur de cap a on volem anar.

AMICUS sempre endavant...!! Si senyor...! Oh, yeah...!!!



NaCluT!!!



... ... ... ... ... ... ...



El primer encuentro AMICUS de septiembre... decidimos hacerlo en Torrelles de Foix. Donde pudimos compartir almuerzo con los amigos Jordi y Paqui... que acababan de llegar de sus vacaciones veraniegas en Baena.

El primer encuentro cafetero –eso sí- lo hicimos en Las Palmeras. Donde llegamos Anna, Jaume, y yo... para juntarnos con Oscar, Nuri, y Txetxu.
Este último... desgraciadamente sólo vendría a hacer el cafetorro, puesto que por motivos familiares no podía alejarse de casa... a la espera de la family, que a lo largo de la mañana llegaría de sus vacaciones por Oropesa.

El resto hicimos ruta hasta Torrelles. Donde después de meternos un suculentísimo almuerzo coronado por unas bravas espectaculares... decidimos bajar hasta Vilafranca para recoger la última parte del pedido de pegatinas y camisetas a Alfredo de Ammaerografia. Y de paso... tomar la cervecita delante mismo del local que durante cinco años fue nuestra Sede.

La cervecita no vino sola...!! Puesto que el amigo Jaume nos regaló uno de los momentos más emotivos de los últimos meses... comunicándonos su intención de formar parte activa de este grupete que –aún con y la adversidad de nuestra historia más reciente- crece poco a poco, con paso firme... y cada vez más seguro de hacia dónde queremos ir.

AMICUS siempre adelante...!! Si señor...!


Oh, yeah...!!!



NaCluT!!!