dissabte, 9 de gener del 2016

La Cabra Mocha 2016. SANT SEBASTIÀ DE MONTMAJOR.

Per Jaqueton:



El cap de setmana del nou i deu de gener... va arribar el moment més esperat de l’any per a aquest cul de plom que us parla.
Certament... cada any, després d’aquesta trobada, faig unes cròniques més llargues que un dia sense pa... degut a la quantitat de bons i inoblidables moments que passem tots junts a Sant Sebastià de Montmajor. Però aquest any no ha estat així... ja que per raons que ara mateix no tinc ganes d’expressar, la necessitat impulsiva que sentia cada any... no l’he tingut en cap moment.

Avui, trenta de març... dos mesos i mig llargs després d’aquella trobada, m’assento a escriure la crònica de la sortida, i m’he de rendir davant de la pàgina en blanc.
Per tant... dir-vos a tots que va ser una trobada genial.
Que vam passar-ho de putíssima mare –un any més.
Que la nit ens va dur una castanya important, embolicada amb la música vora la foguera, el riure, i els bons moments que hom acumula envoltat de tanta i tant bona gent...

...i que l’endemà –després de jalar un esmordinar en acabar de recollir tendes- vam fotre el camp tots plegats, desitjosos de començar novament el compte enrere que ens durà a la vuitena edició d’aquesta –ja mítica- trobada.

Ho sento companys... però no puc fer altra cosa que escriure aquestes quatre ratlles per a “complir la papereta”, i no deixar un “forat” a les cròniques de les nostres sortides.


... ... ... ... ... ... ...


El fin de semana del nueve y diez de enero... llegó el momento más esperado del año para este culo de plomo que os habla.
Ciertamente... cada año, después de este encuentro, hago unas crónicas más largas que un día sin pan... debido a la cantidad de buenos e inolvidables momentos que pasamos todos juntos en Sant Sebastià de Montmajor. Pero este año no ha sido así... puesto que por razones que ahora mismo no tengo ganas de expresar, la necesidad impulsiva que sentía cada año... no la he tenido en ningún momento.

Hoy, treinta de marzo... dos meses y medio largos después de aquel encuentro, me siento a escribir la crónica de la salida, y me tengo que rendir ante la página en blanco.
Por lo tanto... deciros a todos que fue un encuentro genial.
Que lo pasamos de putísima madre –un año más.
Que la noche nos trajo una castaña importante, envuelta con la música de la hoguera, las risas, y los buenos momentos que se acumula rodeado de tanta y tanto buena gente...

...y que el día siguiente –después de zampar un almuerzo-comida al acabar de recoger tiendas- nos fuimos todos juntos, deseosos de empezar nuevamente la cuenta atrás que nos llevará a la octava edición de esta –ya mítica- concentración.

Lo siento compañeros... pero no puedo hacer otra cosa que escribir estas cuatro líneas para “cumplir la papeleta”, y no dejar un “agujero” a las crónicas de nuestras salidas.



NaCluT!!!