Per en Jaqueton:
L’última sortida d’agost va ser una visita al Cau del Tauró. Una visita que vaig organitzar amb amics de la meva EGB i les seves famílies... i que vaig voler traslladar al fòrum i a AMICUS, per si hom s’animava a acompanyar-nos.
Realment... no crec que faci falta explicar gaire d’aquesta visita. Ja que –fet i fet- ja són quatre les visites que he organitzat al museu de l’amic Joan Ribé. Una amb Custombaixpenedès, i tres amb AMICUS.
Totes elles –llevat d’aquesta- fidelment relatades al fòrum i al Blog de Cròniques... i exquisidament retratades al Picasa de la colla.
Per tant, penso que em tallo la “coleta” com ho faria un torero... ja que personalment, em sé de memòria tot el que allí s’hi mostra i explica... i no crec –si més no, ho dubto molt- que torni a organitzar-ne cap més...
La sortida en sí, va ser collonudíssima. Em vaig fotre una ruta simpaticorra fins a L’Arboç... on vam esmorzar de puta mare amb els companys i família... i després de la visita –que com sempre durà aproximadament hora i mitja d’apassionant informació- me’n vaig acomiadar per anar a cals pares. Amb qui vaig dinar i compartir una bon moment familiar... fins al punt que vaig decidir agafar la meva dolça Guillermina, i fer novament ruta cap a casa.
Com dic... un dia de ruta solitària –que sempre va bé- gaudint d’un temps immillorable l’últim cap de setmana d’agost.
Desitjant que arribi setembre... per retrobar a la colla, i començar a realitzar totes les sortides que ja estem programant de cara a la tardor...!! Oh, yeah...!!!
NaCluT!!!
... ... ... ... ... ... ...
La última salida de agosto fue una visita al Cau del Tauró. Una visita que organicé con amigos de mi EGB y sus familias... y que quise trasladar al foro y a AMICUS, por si se animaba alguien más a acompañarnos.
Realmente... no creo que haga falta explicar mucho de esta visita. Puesto que –a la postre- ya son cuatro las visitas que he organizado al museo del amigo Joan Ribé. Una con Custombaixpenedès, y tres con AMICUS.
Todas ellas –salvo ésta- fielmente relatadas al foro y al Blog de Crónicas... y exquisitamente retratadas en el Picasa del grupo.
Por lo tanto, pienso que me corto la “coleta” como lo haría un torero... puesto que personalmente, me sé de memoria todo lo que allí se muestra y explica... y no creo –cuando menos, lo dudo mucho- que vuelva a organizar ninguna más...
La salida en sí, fue cojonudísima. Me metí una ruta simpaticorra hasta L'Arboç... donde almorzamos de puta madre con los compañeros y familia... y después de la visita –que cómo siempre llevó aproximadamente hora y media de apasionante información- me despedí para ir a ca mis padres. Con quién comí y compartí una buen momento familiar... hasta el punto que decidí coger mi dulce Guillermina, y hacer nuevamente ruta hacia casa.
Como dije... un día de ruta solitaria –que siempre va bien- disfrutando de un tiempo inmejorable el último fin de semana de agosto.
Deseando que llegue septiembre... para reencontrar al grupo y empezar a realizar todas las salidas que ya estamos programando de cara en otoño...!!
Oh, yeah...!!!
NaCluT!!!
diumenge, 28 d’agost del 2016
dissabte, 20 d’agost del 2016
Comitiva motera al casament de la filla de Badbones. PENELLES.
Per l'Anna:
Dissabte dia 20 d´agost ... Nem de casament...
Tots els homes d´Escòcia ... Aquest és el títol d´una bonica cançó que de bon grat us recomano, explica una història molt dolça, que, tot i que imagino que és fictícia, també podria ser real...
Tan real com que el sol surt cada dia, que la lluna ens acompanya durant la nit o que, per exemple, un dia aterrisses en un poble, i mentre estàs assegut en un banc, fent petar la xerradeta tot prenent la cerveseta, t´apareguin una colla de moteros, amb l´Hermilla, les botes de motero, mitjonets de llana i faldilles escoceses...
Tots els homes d´Escòcia, putser no, però tots els homes de Birraiders, protagonitzen aquesta película...
La peli comença sortint el Jaqueton i jo (Anna) super mega d´hora de casa, enfilant carretera i manta, fins a terres Lleidetanes.
Arribem a Penelles, un poble super curiòs, tot pintadet de grafittis, super xulus i super divertits, allí ens trobem amb l´amic Mario (Pipeta), esmorzem i anem fins al punt de trobada.
La cantonada de després del bar.
Alli veiem un nuvi,que resulta que, jo no ho sabia, però és el violinista d les matinals, el que toca El cant dels ocells amb tanta delicadesa, doncs és el nuvi, es diu Oriol i anava molt guapo.
Estem allí tan trankils, esperant la comitiva motera, Birraiders MG, i tu t´esperes veure arribar un grup motero, tots de negre, amb les seves cacho motos, rum rum rum...
Rum rum rum ...un Escocés, dos escoceses, tres escoceses...Jo flipant, partint-me de risa, pensant : Això no és real, Anna, estàs en un somni...
I era Real, Birraiders MG, disfressats d´escocesos, i us he de dir, que molt ben vestits, pk no faltava cap detall (els mitjonets amb borla causaven sensació) , faldilleta a quadres, la bruseta, la cinteta creuada, un bolset a la panxeta i...els colors, l´hermilla, amb els colors.
Va ser un momet preciós i tant el Pipeta, com el Jaque com jo vam estar super contents d´haver-ho presenciat.
Tots junts, els escocesos, el nuvi i se familia i naltros vam enfilar una ruta, curta però molt maca, fins al lloc del casament.
Es casava la filla de Badbones, i us he de dir que, putser, de tots, és el que més colava com a escocés, la veritat és que hi tenia una retirada.
Allí ens vam trobar amb la resta de Birraiders, les noies, que estaven precioses, totes, molt guapes, vestides, com ha de ser, de cerimònia.
Ens vam fer unes fotos, ells van tirar cap al casament i nosaltres, retorn a caseta, que el dia següent teniem de nou ruta...
Va ser un dia molt agradable, per retrobar-nos amb el Pipeta, per la ruta, que el Jaque i jo ja en teniem ganes i per la sorpresa escocesa.
Son d´aquells detalls, que et fan, si més no, ser una mica més feliç.
Una forta abrassada Birraiders MG!
Dissabte dia 20 d´agost ... Nem de casament...
Tots els homes d´Escòcia ... Aquest és el títol d´una bonica cançó que de bon grat us recomano, explica una història molt dolça, que, tot i que imagino que és fictícia, també podria ser real...
Tan real com que el sol surt cada dia, que la lluna ens acompanya durant la nit o que, per exemple, un dia aterrisses en un poble, i mentre estàs assegut en un banc, fent petar la xerradeta tot prenent la cerveseta, t´apareguin una colla de moteros, amb l´Hermilla, les botes de motero, mitjonets de llana i faldilles escoceses...
Tots els homes d´Escòcia, putser no, però tots els homes de Birraiders, protagonitzen aquesta película...
La peli comença sortint el Jaqueton i jo (Anna) super mega d´hora de casa, enfilant carretera i manta, fins a terres Lleidetanes.
Arribem a Penelles, un poble super curiòs, tot pintadet de grafittis, super xulus i super divertits, allí ens trobem amb l´amic Mario (Pipeta), esmorzem i anem fins al punt de trobada.
La cantonada de després del bar.
Alli veiem un nuvi,que resulta que, jo no ho sabia, però és el violinista d les matinals, el que toca El cant dels ocells amb tanta delicadesa, doncs és el nuvi, es diu Oriol i anava molt guapo.
Estem allí tan trankils, esperant la comitiva motera, Birraiders MG, i tu t´esperes veure arribar un grup motero, tots de negre, amb les seves cacho motos, rum rum rum...
Rum rum rum ...un Escocés, dos escoceses, tres escoceses...Jo flipant, partint-me de risa, pensant : Això no és real, Anna, estàs en un somni...
I era Real, Birraiders MG, disfressats d´escocesos, i us he de dir, que molt ben vestits, pk no faltava cap detall (els mitjonets amb borla causaven sensació) , faldilleta a quadres, la bruseta, la cinteta creuada, un bolset a la panxeta i...els colors, l´hermilla, amb els colors.
Va ser un momet preciós i tant el Pipeta, com el Jaque com jo vam estar super contents d´haver-ho presenciat.
Tots junts, els escocesos, el nuvi i se familia i naltros vam enfilar una ruta, curta però molt maca, fins al lloc del casament.
Es casava la filla de Badbones, i us he de dir que, putser, de tots, és el que més colava com a escocés, la veritat és que hi tenia una retirada.
Allí ens vam trobar amb la resta de Birraiders, les noies, que estaven precioses, totes, molt guapes, vestides, com ha de ser, de cerimònia.
Ens vam fer unes fotos, ells van tirar cap al casament i nosaltres, retorn a caseta, que el dia següent teniem de nou ruta...
Va ser un dia molt agradable, per retrobar-nos amb el Pipeta, per la ruta, que el Jaque i jo ja en teniem ganes i per la sorpresa escocesa.
Son d´aquells detalls, que et fan, si més no, ser una mica més feliç.
Una forta abrassada Birraiders MG!
dissabte, 6 d’agost del 2016
Visita als Amics de la Noa. TORELLÓ.
Per l'Anna:
Háblame de la ternura,
de como, en un sonreir,
puede haber tanta dulzura,
y tantas ganas por vivir.
Háblame de Noa,
De Noa, quieres hablar?
A Noa hay que conocerla,
Hay que tenerla en tus brazos
Hay que mirarle a los ojos
Y acunarla en tu regazo.
A Noa hay que sonreirle,
De vez en cuando, hacerle “atchiss”,
Hay que entender que, aunque sufre,
En el fondo es muy feliz.
Pasasteis un dia con ella,
Cuéntanos, que tal os fué?
Pues fué un dia memorable,
Que se esperaba con ganas
En dónde entregamos tapones
Tapones de la esperanza.
Sentados en una mesa,
Nos sentimos como en casa
A veces la vida es bella,
Sencilla y natural
A veces la vida es simple
Y realmente especial.
Y Zoe?
Su hermanita?
Zoe es muy picarona,
Alegre y perspizaz,
Vivaracha, traviesa,
Y tremendamente audaz.
Simpática, tímida, vergonzosa,
Todo en un mismo guión,
Pero dulce y cariñosa,
Y quiere a Noa un montón.
Intuyo que fué un gran dia,
Un dia para el recuerdo...
Sí, fué un dia muy hermoso,
intenso y muy positivo,
un cúmulo de pequeñas cosas,
que AMICUS hemos vivido.
Dedicado a Noa, Zoe, Ricky y Eva.
Háblame de la ternura,
de como, en un sonreir,
puede haber tanta dulzura,
y tantas ganas por vivir.
Háblame de Noa,
De Noa, quieres hablar?
A Noa hay que conocerla,
Hay que tenerla en tus brazos
Hay que mirarle a los ojos
Y acunarla en tu regazo.
A Noa hay que sonreirle,
De vez en cuando, hacerle “atchiss”,
Hay que entender que, aunque sufre,
En el fondo es muy feliz.
Pasasteis un dia con ella,
Cuéntanos, que tal os fué?
Pues fué un dia memorable,
Que se esperaba con ganas
En dónde entregamos tapones
Tapones de la esperanza.
Sentados en una mesa,
Nos sentimos como en casa
A veces la vida es bella,
Sencilla y natural
A veces la vida es simple
Y realmente especial.
Y Zoe?
Su hermanita?
Zoe es muy picarona,
Alegre y perspizaz,
Vivaracha, traviesa,
Y tremendamente audaz.
Simpática, tímida, vergonzosa,
Todo en un mismo guión,
Pero dulce y cariñosa,
Y quiere a Noa un montón.
Intuyo que fué un gran dia,
Un dia para el recuerdo...
Sí, fué un dia muy hermoso,
intenso y muy positivo,
un cúmulo de pequeñas cosas,
que AMICUS hemos vivido.
Dedicado a Noa, Zoe, Ricky y Eva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
