Comitiva motera al casament de la filla de Badbones. PENELLES.

Per l'Anna:



Dissabte dia 20 d´agost ... Nem de casament...

Tots els homes d´Escòcia ... Aquest és el títol d´una bonica cançó que de bon grat us recomano, explica una història molt dolça, que, tot i que imagino que és fictícia, també podria ser real...

Tan real com que el sol surt cada dia, que la lluna ens acompanya durant la nit o que, per exemple, un dia aterrisses en un poble, i mentre estàs assegut en un banc, fent petar la xerradeta tot prenent la cerveseta, t´apareguin una colla de moteros, amb l´Hermilla, les botes de motero, mitjonets de llana i faldilles escoceses...

Tots els homes d´Escòcia, putser no, però tots els homes de Birraiders, protagonitzen aquesta película...

La peli comença sortint el Jaqueton i jo (Anna) super mega d´hora de casa, enfilant carretera i manta, fins a terres Lleidetanes.

Arribem a Penelles, un poble super curiòs, tot pintadet de grafittis, super xulus i super divertits, allí ens trobem amb l´amic Mario (Pipeta), esmorzem i anem fins al punt de trobada.

La cantonada de després del bar.

Alli veiem un nuvi,que resulta que, jo no ho sabia, però és el violinista d les matinals, el que toca El cant dels ocells amb tanta delicadesa, doncs és el nuvi, es diu Oriol i anava molt guapo.

Estem allí tan trankils, esperant la comitiva motera, Birraiders MG, i tu t´esperes veure arribar un grup motero, tots de negre, amb les seves cacho motos, rum rum rum...

Rum rum rum ...un Escocés, dos escoceses, tres escoceses...Jo flipant, partint-me de risa, pensant : Això no és real, Anna, estàs en un somni...

I era Real, Birraiders MG, disfressats d´escocesos, i us he de dir, que molt ben vestits, pk no faltava cap detall (els mitjonets amb borla causaven sensació) , faldilleta a quadres, la bruseta, la cinteta creuada, un bolset a la panxeta i...els colors, l´hermilla, amb els colors.

Va ser un momet preciós i tant el Pipeta, com el Jaque com jo vam estar super contents d´haver-ho presenciat.

Tots junts, els escocesos, el nuvi i se familia i naltros vam enfilar una ruta, curta però molt maca, fins al lloc del casament.

Es casava la filla de Badbones, i us he de dir que, putser, de tots, és el que més colava com a escocés, la veritat és que hi tenia una retirada.

Allí ens vam trobar amb la resta de Birraiders, les noies, que estaven precioses, totes, molt guapes, vestides, com ha de ser, de cerimònia.

Ens vam fer unes fotos, ells van tirar cap al casament i nosaltres, retorn a caseta, que el dia següent teniem de nou ruta...

Va ser un dia molt agradable, per retrobar-nos amb el Pipeta, per la ruta, que el Jaque i jo ja en teniem ganes i per la sorpresa escocesa.

Son d´aquells detalls, que et fan, si més no, ser una mica més feliç.

Una forta abrassada Birraiders MG!