Entrega del rellotge per a Pep & Núria. VILAFRANCA.

Por Jaqueton:



Aquesta és una d’aquelles cròniques que tant poden formar-se amb quatre frases compactes i contundents …

….com d’un reguitzell interminable de fulls, explicant fil per randa tot allò que succeïa el passat deu de maig de dos mil quinze a la nostra Seu.

En qualsevol dels dos casos, el més probable és que no li faci justícia. Doncs allò que vam viure el passat diumenge al noranta set de la nostra estimada rambla de la Girada, és d’aquelles coses que no es poden explicar. S’han de viure…!

I és que amics, hi ha trobades que són irrepetibles…



Des d’AMICUS Moto Grupo, feia moltes setmanes –mesos- que preparàvem un regal. Un obsequi per als nostres amics Pep i Núria, en motiu del seu pròxim enllaç.
Un present en el que posar-hi tot l’amor i afecte que sentim per ells, i que d’alguna manera els recordi per sempre… que són molt especials per a nosaltres.

No explicaré les opcions per les que vàrem passar… perquè fet i fet, fora absurd. Donat que el que aquí interessa de debò, és el resultat final i no pas el procés…
Però si que diré que en totes les propostes teníem molt clar que el rerefons havia de tenir una doble vessant:

Per una banda, la unió en si. L’amor que uneix a dos persones… i els aboca a compartir, gaudir, patir, i en definitiva, viure una vida plegats….

Per l’altra, òbviament… la moto. Aquesta afició que ens fa a tots iguals…
Que ens fascina i enverina. Que ens fa valents…
…i que ens ha obert un món d’amistats entranyables…!

En el cas dels nostres amics, el món en el que han trobat aquella persona amb qui gaudir-lo…!!

Passaren les setmanes, i poc a poc les idees es van anar homogeneïtzant… fins que com per casualitat, la proposta definitiva estava davant dels nostres nassos.
I era tan senzilla… que semblava mentida haver donat tantes voltes al tema, per a acabar decidint regalar-los un dels objectes més comuns que existeixen…

Un objecte que ben mirat… afegeix una vessant nova a les dues que abans us he explicat:

El temps…!!



Així doncs, el matí del passat diumenge ens vàrem citar al Monterrey… MOTARDS i AMICUS.

Ens vàrem citar per a esmorzar… i allí ens vam trobar –per a no deixar-me ningú em permetreu la llicència de enumer-los- els següents amics:

Núria i Pep. Jordi. Chispas. Anna i Amadeu. Laura i Frank. Inma, Allan, i Andrés. Maria. Marian i Paco… de part de MOTARDS.

I de part d’AMICUS… Mary, Ainhoa, Aitor, i Pepe. Conxi i Roxie. Carmen, Kevin, i Pitu. Juan Poti. Jordicamu600. Choppers. Txetxu. Anna, i un servidor de vostès…

En total, catorze ànimes per una banda… i quinze per l’altra.

Vint i nou ànimes que –plegades- vam esmorzar de la forma més simpàtica i divertida que podem. L’única coneguda, quan estem amb amics que apreciem…

Després de l’esmorzar, els cafetons… els licors… i –a la fi- l’hora de l’esperada entrega…!!



En Pep i la Núria eren dempeus a una punta del local… quan els hi fem entrega d’una capsa embolicada amb paper que duu els colors de la seva colla.

Abans de estripar-lo però… s’ha de tallar un cordillet roig però subtil, que dóna dues voltes -perpendiculars entre si- a la misteriosa capsa.

La Núria és l’encarregada de tallar el cordillet, alliberant així una targeta presidida pels nostres colors.

A on s’hi pot llegir:

“Amb molt afecte per a Pep i Núria”

I que en obrir-la… d’un cantó ens trobem la colla AMICUS Moto Grupo al complet…

…i de l’altre, un preciós poema escrit per la meva estimada Anna. A qui –a més de totes les ja conegudes- hem d’afegir la qualitat d'ajuntar mots per a convertir-los en sentiment i passió…

La Núria –commoguda- fou l’encarregada de llegir aquest poema que no reproduiré aquí, perquè no seria just.

I arriba el moment d’estripar el paper…!!

Pep i Núria, amb empenta i determinació… van estripar el paper que cobria la capsa.

Després… van estripar les tires adhesives que la tancaven gelosament.

I finalment… la van poder obrir per a descobrir així, un dels misteris més gelosament guardats dels últims mesos…!!!

Davant seu apareix un pneumàtic de moto que abraça amorosament l’esfera d’un rellotge singular!!

Presidint l’esfera, el nostre estimat HIPO que –somrient com sempre- saludarà cordialment a tot aquell que l’admiri, o que simplement vulgui saber quina hora és…

El vermell de les agulles, combinat am el groc de l’exterior de l’esfera, i el negre que –com a bon present motard- cobreix la major part del rellotge i el pneumàtic… constitueixen els colors d’aquesta colla que tant m’estimo, i amb la que –afortunadament- puc viure moments tan emotius com aquest…

I per sota de les agulles, una frase que ens va enamorar d’una cançó de “Catarrres”… i que sens dubte, ha estat la millor elecció.

Diu així:

“Amb tu, no hi ha dues nits iguals, no hi ha dubtes ni temors, no hi ha principis ni finals…”

No es pot dir res més romàntic, tendre, i valent…!



Aquesta frase va ser en Pep qui la va llegir en veu alta… mentre aguantava amb les dues mans el rellotge que –esperem- compti amb ells al costat… totes les hores del món…!!


D’aquest món motard que ens va descobrir la nostra afició a “rodar”…

…i amb ella, el recorrem descobrint cada dia indrets fantàstics i gent meravellosa amb qui val la pena compartir moments incommensurables…


D’aquest món que ens agrupa en colles diferents però iguals…

…amb diferents colors, però vivint amb la mateixa il·lusió, les mateixes ganes, i la mateixa força…!!


D’aquest món en el que vam conèixer dos bons amics que ara es casen…

…i a qui desitgem des d’AMICUS, tota la felicitat del món…!


D’aquest, i de mil més que hi hagueren…!!


Esperem de tot cor que la propera unió de la que en sereu protagonistes… serveixi per allargar –si es pot- la felicitat que ja gaudiu des que esteu junts…


Pep i Núria… Núria i Pep… Rebeu petons i abraçades, de part de tota la colla d’AMICUS…!!

Us estimem… i desitgem que el proper set de juny sigui el dia més feliç de la vostra vida…!

Una vida que –de tot cor- us desitgem plena de felicitat, tranquil·litat, i molts kilòmetres!!!


Molta sort…!!!



NaCluT!!!