Visita al Museu de la Moto BASSELLA

Per en Jaqueton:



Diumenge passat, vam acomplir un somni llargament esperat...! Ni més ni menys... que esperat durant quatre anys llargs!! Ja que la sortida es va proposar el dinou de març de dos mil dotze... i no s'ha realitzat fins al disset de juliol de dos mil setze...!!!
Tot un rècord…!! Encara que aquest no seria pas l'únic rècord que batríem aquest dia…

La jornada per a alguns, va arrencar molt aviat. Concretament a dos quarts de cinc del matí… per regar els meus petitons, i preparar-me per a la ruta.
Una mica abans de les set… em trobava amb en Jaume al nostre punt particular de trobada, i junts sortíem a la recerca del punt on fotríem el café amb la colla.
He de dir que a l’autopista ens vam trobar a un cabrit –per no posar-li més anys del compte- que no se li va ocórrer una altra cosa que posar-se al costat d’en Jaume per preguntar-li on anàvem. No content amb frenar-nos per la rereguarda… va fer el mateix amb mi, i em va dir que s'acoblava al grup. Sense problemes! Però el molt capullu, quan va saber que no anàvem a “una concentra”… simplement li va fotre-li al gas, pirant-se a lloms de la seva Harley.
Quina me de gent… ens obliga a frenar en autopista, i es pira sense si més no donar les gràcies. Puaj…

Arribem a les Palmeres… on em van tirar el cafè quan vaig sortir a trucar, i van haver de posar-me un altre per “ràpids”… je, je, je…
Van arribar Jordi i Txetxu… i tot i que ens vam entretenir una mica xerrant –per culpa meva- vam sortir bé a la recerca del punt de trobada final… al Bon Àrea de Jorba. On vàrem arribar després de fer-nos el serral del Bruc, guiats pel nostre Capi… i on ens vam ajuntar amb l'amic Jordi883…!! Amb qui completàvem el grup de ruta d'aquest dia…

La ruta a Artesa de Segre… va ser la mar de gustosa. Calor típica de les dates… i ruta una mica més llarga del que ens esperàvem. Però res que no pogués compensar un opípar esmorzar en un llogaret simpàtic de la Terra Ferma…
…on malgrat posar-nos uns plats escassos de panxeta, aquesta estava espectacular…! I el pa… Mmmm… El pa era una mica d'un altre món!! Je, je, je…

D'allí vam sortir al punt de les dotze i poc… i ja no es va poder comprar coca. Ja que com va dir en Txetxu… haguérem hagut d’anar per feina en arribar.
Però vaja, ja tenim excusa per tornar…

Vam fer ruta a Bassella, pràcticament despitralats. Acusant una calor al nivell de la superfície marciana… i desitjant que en el Museu de la Moto tinguessin aire condicionat a tutiplén. Però no vam tenir aquesta sort…

Arribem al Museu, deixem les ruques ombrejades, i ens fotem cap a dins… amb la sana intenció d'extasiar-nos amb la història de la moto.
I ho vam fer…!!
Ho vam fer després de deixar anar els nou euros de l'entrada… (Crec que aquí es passen un pel… per a una exposició sense guia, sense explicació, i sense més ordre que el que un li vulgui donar…) Però la veritat és que l'exposició, és poc menys que espectacular…!!

No he d’estendre'm pas aquí amb la descripció… perquè el que vulgui saber, que hi vagi.
Però vaja, també té l'opció de veure l'àlbum de fotos de AMICUS… que en aquesta ocasió va batre rècords acumulant un total de cinc-centes trenta-set fotos…!!!
Tota una fita en la història d'aquest simpàtic grupet…!!

Sortint del Museu ens vam fer una foto de grup, en companyia de nostra recentment estrenada lona… a manera de record familiar.
Després d'omplir dipòsits i refrescar-nos a la benzinera, vam posar rumb a Ponts. On vam menjar més que satisfactòriament… atesos per una simpàtica joveneta que ens va tractar a cos de rei…!
La veritat… un luxe de dinar que vam compartir a un menjador ple de gom a gom de motards, que sense cap tipus de compassió… van fotre enlaire la sorpresa de veure en diferit al carrera de motos al Jordi. (Alguna nota lletja havia de tenir el dia…)

D'allí, vam posar ja rumb per a casa… però sense fer exactament el mateix camí d'anada, i passejant –una vegada més- pels vergonyosos sots de l’A2. Que quins collons tenen… de mantenir-los com els mantenen.
Quin esglai ens van donar en més de quatre ocasions…!!

Tant és així, que no vam poder si no aturar-nos a Rubió –que no ens venia pas de pas, però hi vam passar- per a fotre’ns unes birres de fi de ruta al Ruta al Oeste. On vam saludar en Juan i na Merche… On brindarem per l’aniversari d’en Jaume, que ens va convidar a una ronda… I on vam fotre una volta per la tenda, on a puntet va estar un company d'adquirir…
…una cosa que si no saps el que és, és perquè no vas venir. I si no vas venir… et vas perdre saber el que és… je, je, je…

Mira't les fotos, i a veure si ho descobreixes…

D'allí ja… ens acomiadem els uns dels altres, doncs ja no hi havia parada comuna que realitzar.

Vam sortir en grup… però aquest es va anar desarmant en arribar a les sortides pertinents de la A2.

Al Jordi883, el vam perdre quan va tirar per la C15 cap a Vilafranca…

A Jordicamu600 i Txetxu, els vam perdre de vista quan Jaume i jo vam agafar la sortida de Sant Andreu de la Barca… posant rumb al Montseny jo, i a Mataró el nostre amic.

Així ens separàvem i anàvem arribant a casa… donant per acabada una de les sortides més maques i simpàtiques dels últims mesos…!!

Una sortida llargament esperada… que va complir més que sobradament amb les expectatives!!

Una sortida –com se sol dir- per repetir…!! Oh, yeah…!!!


NaCluT!!!


… … … … … … …


El domingo pasado, cumplimos un sueño largamente esperado...! Nada más y nada menos... que esperado durante cuatro años largos!! Ya que la salida se propuso el diecinueve de marzo de dos mil doce... y no se ha realizado hasta el diecisiete de julio de dos mil dieciséis...!!!
Todo un récord…!! Aunque ese no iba a ser el único récord que batiríamos ese día…

La jornada para algunos, arrancó muy pronto. Concretamente a las cuatro y media de la mañana… para regar mis pequeñuelos, y prepararme para la ruta.
A las siete menos algo… me encontraba con Jaume en nuestro punto particular de encuentro, y juntos salimos en busca del punto donde cafetearíamos con la colla.
He de decir que en autopista nos encontramos a un cabrito –por no ponerle más años de la cuenta- que no se le ocurrió otra cosa que ponerse al lado de Jaume para preguntarle dónde íbamos. No contento con frenarnos por la retaguardia… hizo lo mismo conmigo, y me dijo que se acoplaba al grupo. Sin problemas! Pero el muy capullo, cuando supo que no íbamos a “una concentra”… simplemente le dio al gas y se piró a lomos de su Harley.
Menuda jerna de gente… nos obliga a frenar en autopista, y se pira sin siquiera dar las gracias. Puaj…

Llegamos a Las Palmeras… donde me tiraron el café cuando salí a llamar, y tuvieron que ponerme otro por “rápidos”… je, je, je…
Llegaron Jordi y Txetxu… y aunque nos descantillamos un poco charlando –por mí culpa- salimos en busca del punto de encuentro final… en el Bon Àrea de Jorba. Donde llegamos después de hacernos el collado del Bruc, guiados por nuestro Capi… y donde nos juntamos con el amigo Jordi883…!! Con quien completábamos el grupo de ruta de ese día…

La ruta a Artesa de Segre… fue la mar de gustosa. Calor típico de las fechas… y ruta un poco más larga de lo que nos esperábamos. Pero nada que no pudiera compensar un opíparo almuerzo en un garito simpático de La Terra Ferma…
…donde a pesar de ponernos unos platos escasos de panceta, ésta estaba espectacular…! Y el pan… Mmmm… El pan era algo de otro mundo!! Je, je, je…

De allí salimos al punto de las doce y algo… y ya no se pudo pillar coca. Ya que como dijo Txetxu… lo suyo hubiera sido ir por faena al llegar.
Pero bueno, ya tenemos excusa para volver…

Hicimos ruta a Bassella, prácticamente despechugados. Acusando un calor al nivel de la superficie marciana… y deseando que en el Museu de la Moto tuvieran aire acondicionado a tutiplén. Pero no tuvimos esa suerte…

Llegamos al Museu, dejamos las burras sombreadas, y nos metimos para adentro… con la sana intención de extasiarnos con la historia de la moto.
Y lo hicimos…!!
Lo hicimos después de soltar los nueve euracos de la entrada… (Creo que ahí se pasan un pelín… para una exposición sin guía, sin explicación, y sin más orden que el que uno le quiera dar…) Pero la verdad es que la exposición, es poco menos que espectacular…!!

No voy a extenderme aquí con la descripción… porque el que quiera saber, que vaya.
Pero vamos, también tiene la opción de ver el álbum de fotos de AMICUS… que en ésta ocasión batió récords acumulando un total de quinientas treinta y siete fotos…!!!
Todo un hito en la historia de éste simpático grupete…!!

Saliendo del Museu nos hicimos una foto de grupo, en compañía de nuestra recién estrenada lona… a modo de recuerdo familiar.
Tras llenar depósitos y refrescarnos en la gasolinera, pusimos rumbo a Ponts. Donde comimos más que satisfactoriamente… atendidos por una simpática jovenzuela que nos trató a cuerpo de rey…!
La verdad… un lujazo de comida que compartirnos en un comedor atestado de moteros, que sin ningún tipo de compasión… jodieron a Jordi la sorpresa de ver en diferido al carrera de motos. (Alguna nota fea tenía que tener el día…)

De allí, pusimos ya rumbo para casa… pero sin hacer exactamente el mismo camino de ida, y paseando –una vez más- por los vergonzosos baches de la A2. Que vaya tela tienen… de mantenerlos como los mantienen.
Menudo susto nos dieron en más de cuatro ocasiones…!!

Tanto es así, que no pudimos si no detenernos en Rubió –que no nos venía de paso, pero pasamos- y nos echamos unas birras de fin de ruta en el Ruta al Oeste. Donde saludamos a Juan y Merche… Donde brindamos por el cumple de Jaume, que nos invitó a una ronda… Y donde nos dimos una vuelta por la tienda, donde a puntito estuvo un compañero de adquirir…
…algo que si no sabes lo que es, es porque no viniste. Y si no viniste… te perdiste saber lo que es… je, je, je…

Mírate las fotos, y a ver si lo descubres…

De allí ya… nos despedimos unos de otros, pues ya no había parada común que realizar.

Salimos en grupo… que fuimos desarmando al llegar a las salidas pertinentes de la A2.

A Jordi883, lo perdimos cuando pilló la C15 hacia Vilafranca…

A Jordicamu600 y Txetxu, les perdimos de vista cuando Jaume y yo nos salimos en la salida de Sant Andreu de la Barca… poniendo rumbo al Montseny yo, y a Mataró nuestro amigo.

Y así nos separamos… fuimos llegando a casa… y dimos por terminada una de las salidas más guapas y simpáticas de los últimos meses…!!

Una salida largamente esperada… que cumplió más que sobradamente con las expectativas!!

Una salida –como se suele decir- para repetir…!! Oh, yeah…!!!


NaCluT!!!